La llum il·lumina el buit de l’esquelet,
allà on s’amaga l’ànima.
Allò que busquem
més enllà de l’horitzó,
en la matèria, en els demés
i fins i tot al cel.
Allò no ho trobarem mai,
perquè no és fora de nosaltres.
És a dins, amagada i silenciosa.
Esperant escoltar-nos a nosaltres mateixos.
A observar-nos i no jutjar-nos,
a que descobrim les nostres ombres
i les portem a la nostra consciència.
A buidar-nos per deixar rebre la llum
que és conecta amb la nostra ànima.
I recordem per fi que som ànimes.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
IDENTITATS
Les fronteres separen identitats,
siguin de territori o de pell.
Pells i fronteres mentiroses,
amaguen inseguretats
i creen fortaleses.
Les fronteres diuen:
tu ets d’aquest territori
i tu ets diferent de les altres ànimes
embutides de pell del teu territori,
cal protegir-se, fer la pell dura,
col·laborar és un risc,
compartir és perillós.
Si la diversitat fos respectada
no caldrien més fronteres imaginades.
Canviem soledat i aïllament
per la seguretat fictícia dels murs de països i persones.
UTOPIES
Ja sé que l’obaga és fosca,
que les sabates s’enganxen
a l’asfalt sofocant de la vida,
que demà pots ficar la bola negra
dins el forat del billar.
Però avui vui somiar.
Vui saber que sento quan
vui el que més vui,
sense límits,
sense cap mesura.
Allò que ni he gosat a imaginar.
Potser així em coneixeré de debò.
No seré un soldat conformista,
ni un mort vivent.
Ítaca no és una utopia,
és una necessitat.
DESFER
Aquells que gasteu tantes energies
en desfer,
siguin llaços, informacions, drets.
Que us ofen les llibertats dels altres.
Que no construiu res.
Que lluiteu per mantenir la ineptitud
i teniu por del progrès.
Aneu a fer teràpia,
quan abans millor.
Reconeixeu les vostres pors, odis i misèria,
apreneu a que no siguin els tirans que governen els vostres actes.
Tirania que voleu imposar
als que no són com vosaltres.
NO ENS ATURA
Marionetes de la por,
cavallers intrèpits
amb la llança de canya,
sonàmbuls de dia,
escombradors d’injustícies
al desert inmens de la vida.
Qui us heu cregut que sou?
Creieu que podeu salvar el món
dels diluvis universals?
Creieu que sou forts com el ferro?
-No Senyor.
-Però som fills teus.
-I no ens atura els impossibles.
Blog de Poesia de Jordi Querol 