Existeix una boira fosca
que no deixa volar
les nostres creences,
ni que aquestes modifiquin la societat.
Allò que és considerat
correcte pels medis de comunicació,
per la societat, per la ciència i
se supossa que ha de constituir
el pensament d’un ciutadà normal.
Crea una inèrcia del que hem de ser,
per ser reconegut pel grup.
Així tot allò que que els individus
al llarg de la vida aconsegueixen superar
de la visió instaurada de les coses,
queda reduït a la vida particular
o cercle més pròxim.
Ja poden, una majoria de persones,
superar la visió standard instaurada,
inclòs intentar influenciar el seu entorn,
que la societat segueix aferrada
a la seva cosmovisió.
El progrés és vist com un desestabilitzador pel poder.
La seva capacitat de modificar
el valor de les coses crea resistència.
Els medis de comunicació són en gran
majoria conservadors i les visions emergents
no arriben a una majoria de població.
No es crea un ambient de canvi.
Ens queda canviar per dins,
però l’altra part del canvi, la societat,
queda estancada, sense deixar-se
influenciar pel progrés individual.
Això contradiu la visió que per a canviar
el món ens em de canviar a nosaltres mateixos,
i deixar en segon terme
el canvi de la societat. Això seria possible en
societats escrupulosament democratiques,
però les nostres societats democràtiques
no controlen prou els poders, més aviat al contrari,
els poders controlen la democràcia.
Blog de Poesia de Jordi Querol 