Rere la finestra del pensament
i el celobert del cor
amb les venes es dibuixen paraules
d’un mateix que volen esdevenir
amigues dels altres.
Vestir contorns d’una nina
que es fa estimar pel que diu,
no diu i com ho diu.
Escletxes d’una cova secreta
que s’ endinsa al fons del cel.
Viure entre línies
i descriure la vida.
Desfer el camí
i no prendre dreceres.
Mes: noviembre 2014
HUELLAS
¿Como ser sin ti?
el vacío refleja tu ausencia.
Ahora tus abrazos son de arena
tu mirada perdida en mi sombra
tus manos ásperas
como la corteza de un árbol.
Ausencia tras ausencia
camino sin camino
estepa, páramo, glaciar.
Tropiezo en tus huellas
huellas perennes en círculo.
Quisiera mi alma curar
curar y no olvidar.