Com les esponges,
els dons es reben per donar,
en el seu trajecte
ens omplen d’aigua viva.
El cor batega agraït,
rebent i donant.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
Trens
La pausa són les finestres
del tren de la vida,
les vies el destí secret
i el traqueig el soroll
de la quotidianitat
que ens endormisca.
On?
On ets?
Et vaig veure en somnis,
i ahir al moll ens vam trobar.
Em vas preguntar per què
no t’havia escrit.
I jo que no sabia que existies
de debò, et vaig dir
que si ho havia fet.
Totes les tardes,
quan el sol comença a pondres
sento l’aire que es remou
i hi ha algú, que em busca.
Potser les paraules i el somnis
són reals perquè s’imaginen
des de la buidor més buida
que xucla l’esperit de la incertesa
i la tremolor dels fets
a cridar el futur inert
a deixar la seva morta mediocritat.
I tu em vas dir que sí,
que eres tu que em buscaves.
El temps passa
El temps passa
i la màgia d’aquells dies lluminosos
acaricien el contorn de l’oblit,
perden l’èxtasi de l’instant revelat.
I sembla que les papallones
volen sense l’alè d’una vida certera.
Però, inaprensible, resta un temple,
l’esquelet del cos nu camina
per les nits dels dies
amb un coneixement petri.
La foscor mor cada dia,
i cada dia els dies són més llargs,
fins vorejar la riba on no arriba
l’ombra imaginada de la mort.
A l’ampit
A l’ampit del cor que estima,
s’escola la pluja dels dies incerts.
Blog de Poesia de Jordi Querol 