Què nodreix l’inconscient?
Els olors i colors de la infància,
les pors, anhels i mancances,
l’amor i seguretat, el seu contrari,
la porta tancada en clau,
allò no resol, expressat o assimilat,
el ritme o dislocació de la quotidianitat.
aquelles pèrdues i extraviacions.
Aquell germà, amics de l’escola, enamoraments, els nostres pares,
la teulada de casa,
la fragilitat de l’albada,
el passat fet símbols,
èxits i derrotes,
les magdalenes de Proust.
Allò que queda emmagatzemat, intuiït
o deduït sense taquígrafs.
La creativitat oculta,
l’aigua que brolla del més enllà.
Una porta, un calaix, un artista,
uns ulls que veuen sense saber-ho.
Una font sense noms.
Allò negre, que quan veu la llum,
és mur derruït, musa o intuïció.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
El nostre cos
El nostre cos, un de sol,
té molta més ciència
que la que mai podrem conèixer,
entre tots nosaltres.
És una intel·ligència innata
feta matèria i consciència.
Som poc més que un ou
que busca qui és, com i per què.
A vegades un ou fet a la rutina
que s’avorreix, mira la tele i el mòbil.
Una truita amb patates.
No és la paraula
Potser no és la paraula,
l’arrel no pot ser la paraula.
Què no pensen els nadons?
La imatges, la son
i el somni són el concepte.
Saber sense paraula,
poesia, metàfora visual,
imaginada la vida, és teatre mut.
El poeta reviu l’arrel de la paraula
i la renova.
La raó de viure
Quina és la raó de viure una vida?
Hi ha una raó?
Què hem de fer, cercar, trobar,
aprendre o aconseguir?
És allò que transcendeix la vida?
És la felicitat? El bé comú?
L’Amor? Realitzar-nos?
Aprofitar els nostres dons?
Ser un exemple? Deixar un llegat?
Buscar la veritat, la bellesa, la pau?
No ho sé, hi ha molts maons a una casa,
i hi ha moltes cases que fan un poble,
però aprendre a viure i a conviure
és compartir una casa, un poble, un planeta.
Un got d’aigua
Hi ha poemes que són com l’aigua,
per hidratar-se, renovar el cos
de la seva matèria principal.
No tenen color ni sabor,
ni edulcorants ni gasificants.
Simplement són aigua, font de vida.
Blog de Poesia de Jordi Querol 