Una paraula és trampa, remei o inspiració.
Una paraula és alè, és mort, és silenci
o emoció.
Una paraula és pont, consol, penya-segat
o il·lusió.
Una paraula és punyal, mirall i delator.
Una paraula és bella, malalta o solució.
Una paraula és pensada o vomitada.
Una paraula és una responsabilitat.
Una paraula té una intenció.
Una paraula és el següent revolt
del camí de la teva vida.
Una paraula és paper mullat, llum
o poesia.
Categoría: Poemes en català
Poemes en català en VeusdAvui
Món
Una petita història.
El món no gira al revés,
les albades serien postes
i les postes serien albades.
I això no pot ser
perquè de l’esquerra
neix la claror
i cap a la dreta és fa de nit.
Perquè els teus ulls
han après a mirar
la llum d’orient
com un renaixement
i la foscor d’occident
com un punt final.
Perquè els gira-sols i el lli
es tornarien bojos.
I perquè aquest poema
s’hauria de llegir del revés.
Intersecció
Quan neix la intersecció
d’una paraula callada i un mateix,
quan és lluminosa i travessa
el pont llevadís cap al castell
de les identitats. Quan és així
i algú puja el rastell acollint
el teu cos cansat i et despulla
les teves pesades armadures,
hi ha quelcom alliberador i tràgic.
Les armadures eren innecessàries
i les pors un fossat infestat
de cocodrils imaginaris.
Petjades
No deixem petjades?
Petjades de sabates,
cadascú les seves.
Petjades de persona,
comunes, germanes.
Gerra
Era el dia,
les aigües eren una mica tèrboles,
el sol va sentir una queixalada,
i els homenets cecs feien mal.
El sol tenia una potència afegida,
els coloms missatgers trapassaven
les fronteres del seu enteniment.
l’Àngela, com l’estel,
vessava l’aigua clara al bar.
En arribar,
Una gerra d’aigua i una ampolla de cava
al marbre,
feien la benvinguda.
L’aigua va vessar com el sol besava la terra.
