La metáfora se hunde
en lo desconocido.
No se piensa,
alza el vuelo y luego
se oye en la oscuridad
o se interpreta a la luz del día.
Metáfora impensada,
cimiento del inconsciente,
pensamiento primigenio.
Te escribo, sin más,
luego te razono,
luego me sorprendes.
Mes: agosto 2026
Zeus i l’amor
Llamp i pluja,
trona el cor.
Trilogía en uno
Aquella flor con la última
belleza de la juventud,
la plenitud de la madurez
y la fragilidad de la primera
decadencia.
Eres flor bella y plena,
tu fragilidad es aroma
de belleza completa.
Arroyo vivo, lago denso,
meandro en Miravet.
El mar es as de oros,
es uno, es todo.
Vols i vots
L’ocell vola i jo el veig volar,
si l’agafo l’ocell no vola
i jo no el veig volar.
Per tenir no tinc.
No tinc la gràcia fugaç,
l’harmonía desafiant la gravetat,
la seva llibertat, i la seva inspiració.
No tinc un amic,
tinc un ésser segrestat.
Tinc un ésser sotmès,
tinc un ésser sense llibertat.
Ara és meu i ell no és com és ell.
No som un equip,
el dret de vol és seu,
no de tots dos,
ni cap llei que no permeti
que els ocells volin.
Abandó
Penetre el teu silenci,
és un abandó i és terra viva.
El teu sepulcre de pedra
és temps adormit,
algun ocell, amb el seu cant,
travessa el buit i recorda
que no estem sords.
És de matinada, el sol ha conquerit
tot l’espai i els arbres encara
no han despertat.
És silenci, és pedra, és buit,
és temps aturat.
Un racó de món salvatge,
sacre, amic i company callat.
Lent el temps, lenta l’ànima,
ets una llança clavada i volant.
Blog de Poesia de Jordi Querol 