Nou-cents

Nou-cents poemes,

i la vida no s’esgota mai.

On hi ha vida hi ha poesia,

on hi ha poesia hi ha vida sentida.

Quan la paraula és somni,

és mirall i finestra, és mur foradat.

Pluges

Quan la pluja no rega els rius,
l’aigua i la providència mostren
que mai hem de deixar de ser agraïts.

Quan m’adonc

Quan m’adonc
de la meva llunyania,
i el perdó sentit pren la paraula,
els camins es redrecen.
Sóc jo o ets Tu?
Sento la teva Gràcia.

Presència

Passa el temps,
ni massa ràpid
ni massa lent.
A cada segon
estic on vull estar.

Al migdia la rosa

Al Migdia,
desprendré la rosa,
quan ella vulgui serà perfum,
quan ella vulgui serà companyia.
A la nit, serà record.
Al matí, il·lusió.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar