Trencada

Trencada la dura cadena
el temps esdevé plè.
Trencada la dura cadena
l’aigua flueix riu avall.
Trencada,
la vida és vida.

Barca

Arribarà un dia, a la riba de l’ocàs,
que una barca, navegant pausadament,
ens acompanyarà a la riba de l’albada.
Com una boira brumosa,
en una mar encalmada i un vent suau,
sentirem els acords del largo
de la simfonia del Nou món.
Corpresos, la mar disoldrà les llàgrimes
i el vent i la llum seran vida.
I a poc a poc, obrint-se pas a pas,
l’ànima tindrà una certesa revelada,
la barca ens portarà de retorn a casa,
la que vam deixar un dia tremolós.
Els Deus faran acte de presència,
i amb aquest record i acords,
com un Ulisses, desembarcarem a Ítaca,
on retrobarem els éssers estimats,
que ja van fer el seu viatge.

Viatge al futur

Persones, realitat espai-temps-matèria.
Mòbil, realitat digital.
Mòbil implantat al cervell, realitat mental.
Consciència, realitat espiritual.

Fines y causas

Una decisión como lanzar

las bombas nucleares

en Hiroshima y Nagasaki,

solo puede ser tomada

por alguien quien sienta

todo el peso de la acción.

En ese caso esa persona

desearía correr el mismo destino.

Si siente todo el peso, no tendría

alternativa,

lo demás es intentar justificarse,

pero cuando se siente todo el peso,

éste es aniquilador.

Sino se siente todo el peso

no hay legitimación.

Nou-cents

Nou-cents poemes,

i la vida no s’esgota mai.

On hi ha vida hi ha poesia,

on hi ha poesia hi ha vida sentida.

Quan la paraula és somni,

és mirall i finestra, és mur foradat.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar