Nou-cents poemes,
i la vida no s’esgota mai.
On hi ha vida hi ha poesia,
on hi ha poesia hi ha vida sentida.
Quan la paraula és somni,
és mirall i finestra, és mur foradat.
Nou-cents poemes,
i la vida no s’esgota mai.
On hi ha vida hi ha poesia,
on hi ha poesia hi ha vida sentida.
Quan la paraula és somni,
és mirall i finestra, és mur foradat.
Quan la pluja no rega els rius,
l’aigua i la providència mostren
que mai hem de deixar de ser agraïts.
Quan m’adonc
de la meva llunyania,
i el perdó sentit pren la paraula,
els camins es redrecen.
Sóc jo o ets Tu?
Sento la teva Gràcia.
Passa el temps,
ni massa ràpid
ni massa lent.
A cada segon
estic on vull estar.
Al Migdia,
desprendré la rosa,
quan ella vulgui serà perfum,
quan ella vulgui serà companyia.
A la nit, serà record.
Al matí, il·lusió.