Gerra

Era el dia, 

les aigües eren una mica tèrboles,

el sol va sentir una queixalada,

i els homenets cecs feien mal.

El sol tenia una potència afegida,

els coloms missatgers trapassaven

les fronteres del seu enteniment.

l’Àngela, com l’estel,

vessava l’aigua clara al bar.

En arribar,

Una gerra d’aigua i una ampolla de cava

al marbre,

feien la benvinguda.

L’aigua va vessar com el sol besava la terra.