Ara és ara, ara el pètal es desprèn,
després caurà la flor marcida.
Impregnada, temps repetit i recreat,
película projectada als ulls.
Què viu si no allò que viu al present.
La consciència no es allò que passa,
és allò que passa a la ment. Record viu.
Què és real? La rosa marcida.
Què és la vida? La bella rosa a la ment.
Etiqueta: realitat
On?
On ets?
Et vaig veure en somnis,
i ahir al moll ens vam trobar.
Em vas preguntar per què
no t’havia escrit.
I jo que no sabia que existies
de debò, et vaig dir
que si ho havia fet.
Totes les tardes,
quan el sol comença a pondres
sento l’aire que es remou
i hi ha algú, que em busca.
Potser les paraules i el somnis
són reals perquè s’imaginen
des de la buidor més buida
que xucla l’esperit de la incertesa
i la tremolor dels fets
a cridar el futur inert
a deixar la seva morta mediocritat.
I tu em vas dir que sí,
que eres tu que em buscaves.
Deu
Deu mil milions de persones
sense nom són una quimera.
Un sola persona amiga x
deu mil milions són una realitat.
A qui fem mal?
Tanquem els ulls?
Emmirallats
El mirall crea la realitat.
Allò que apareix a la ment
esdevé matèria.
Sino hi ha mirall
no hi ha realitat.
Plena
No tot es pensa,
no tot se sent.
Hi ha realitats
que es manifesten,
sota la pell,
sobre els llibres
i més enllà dels sentiments.
És una presència plena
que no necessita presentar-se,
però pot percebre’s,
pot pensar-se i pot sentir-se.
Blog de Poesia de Jordi Querol 