Sento una calma i un buit.
La ment plana, sense inspiració.
Espectador alienat de la realitat,
aïllat, inconnex, insípid.
El dia serà llarg i prescindible.
I llavors m’adono, prenc consciència
i aquest sentiment em situa
en un espai on hi coses a dir,
puc expressar-me i compartir.
No el buit terrenal,
sinó l’existència d’aquest buit.
I quelcom ha canviat,
estic lligat a la vida, a les seves penes
i les seves glòries. Sóc actor
i el teatre i la seva representació
seran coses meves.
Contemplar el riu o ser riu.
