Ara és ara, ara el pètal es desprèn,
després caurà la flor marcida.
Impregnada, temps repetit i recreat,
película projectada als ulls.
Què viu si no allò que viu al present.
La consciència no es allò que passa,
és allò que passa a la ment. Record viu.
Què és real? La rosa marcida.
Què és la vida? La bella rosa a la ment.
Etiqueta: ment
Explicacions
Altres raons,
es descobrir mons.
Quan errem sovint,
hi ha una tendència
a pensar d’una manera.
Fer servir la o.
Pot ser això, o això altre.
Inventar possibilitats,
obrir la ment,
descobrir les arrels
de l’altre diferent, del devenir,
de les casualitats.
Veure la nostra ment,
i ensenyar-li pacientment
nous camins.
Emmirallats
El mirall crea la realitat.
Allò que apareix a la ment
esdevé matèria.
Sino hi ha mirall
no hi ha realitat.
Fe
La mirada és regalada, alguna vegada,
quan la ment pateix i s’expandeix.
Déu baixa a la cantera i pica pedra.
La fe tria entre dol i regal.
Nit Serena
El capvespre cedeix.
A principi de Setembre,
quan les festes majors
belluguen la cua,
i treuen foc per la boca,
inspirades en el dracs,
obro, després de la pluja,
la finestra de l’habitació,
i entra l’aire fresc,
mossegant la calor espessa.
La llum del sol va desapareixent
lentament i pausada,
així com va minvant la ment inquieta.
Contemplo
les extremitats com van aprimant-se,
les ombres es mengen la pell
de color gris daurat cada cop més fosc.
A mida que s’instal·la la nit,
semblo un esquelet.
Mor el dia i mor el cos.
La ment serena contempla,
la ment serena imagina.
Només queda la ment serena.
Blog de Poesia de Jordi Querol 