Potser no és la paraula,
l’arrel no pot ser la paraula.
Què no pensen els nadons?
La imatges, la son
i el somni són el concepte.
Saber sense paraula,
poesia, metàfora visual,
imaginada la vida, és teatre mut.
El poeta reviu l’arrel de la paraula
i la renova.
Etiqueta: paraula
L’art en paraules
L’art de transferir propietats
d’una cosa a una altra i descobrir
una nova realitat seva.
L’art de dir en poques paraules,
cap destorba ni dilata el contingut,
la força de la immediatesa.
L’art de veure l’ànima d’alguna cosa.
L’art de descriure un fet poètic
amb paraules despullades i efectives.
L’art de sobreviure a la mediocritat.
L’art de vestir una nimfa
i que sigui més nimfa.
L’art de despullar una màscara.
L’art d’embellir i que sigui més ell
allò que no apreciavem.
L’art en paraules.
I que és una paraula sinó allò
que és el món?
La paraula pronunciada
La paraula pronunciada
viatge disfressada de silenci
i ressuscita verge a l’orella.
Sino hi ha oients,
l’orador perd el nom,
com una baula despresa
desfa una cadena.
La paraula escrita és muda,
la seva cadena venç el temps
però no l’oblit.
Si la ploma naixés
Si la ploma naixés d’un desig,
la paraula, com una ventada,
aixecaria per un instant
les fulles mortes del terra
que la tardor menysprea.
Les coses
les coses diuen paraules.
Blog de Poesia de Jordi Querol 