El sol despunta
en la yema
de tus dedos.
La luna yace
en la linea
de tu dorso.
Mi pensamiento
transita los astros.
Etiqueta: Sol
Sol
S’aixeca el sol,
deixa els llençols
dormint sols.
El horizonte bajó
El Horizonte bajó,
apareció el sol.
No era cuestión
de buscar la luz
sino de suprimir
los obstáculos.
Solitud
Sols el sol sol estar sol,
la lluna sol estar allunyada
i la terra tan desterrada com desolada.
La terra i la lluna no estan soles,
estan acompanyades entre elles
i acompanyades pel solitari sol.
Sols el sol crema de soledat.
A Sol i Lluna
Cada ser humà és un univers
en si mateix.
Amb llum pròpia com la del sol,
que es reflexa en els altres,
com a la lluna.
Un univers incomplert.
Comencem buscant a l’exterior,
com la lluna. I acabem buscant endins.
Com la llum interior del Sol
que s’expandeix
més enllà de nosaltres.
Quan més som per dins
més naturalment il·luminem
cap enfora.
La lluna gira embogida,
com la mateixa terra,
esgarrapant llum de fora.
El Sol roman en el seu centre.
Blog de Poesia de Jordi Querol 