Hi ha un buit a la plenitud,
hi ha un record inert a la matinada,
hi ha un mancança eterna,
és l’altre que no hi és.
És una festa sense convidats,
és la llum que ens il·lumina
i que no podem compartir del tot.
És un jo sí i un tu no.
És la solitud de la victòria
quan un mateix no és un nosaltres.
És l’albada incompleta
que no arriba als cors necessitats.
És fer un viatge i tornar sol.
És adonar-se que nosaltres
no ho érem tot i aquest tot no era
el nostre gran somni.
Etiqueta: soledad
soledad
Estas solo
¿Estás solo?
Estás herido.
Necesitas curación.
Reina de la solitud
Reina de la solitud.
Sola com la lluna,
de dia el teu sèquit t’emmanilla.
La teva llum, ara més pàl·lida,
no cerca distraccions.
El teu príncep ja fa temps
que es perd pels bassals,
dilapida el temps fugint de tot.
Tu i la vida i les distraccions,
és el que et queda i no vols.
Residència
Aparcats a la gran sala d’estar.
Sí, d’estar, no de ser.
Molts amb cadira de rodes.
Només se sent la televisió,
que no trenca el silenci petri.
Ningú la mira, endormiscats ells
i les seves vides, el temps no passa.
El temps són hores buides,
són minuts com baules
d’una cadena rovellada,
que s’embolica als peus.
Alguna visita d’algú
sembla fracasar,
quasi no el reconeix,
vista i oïda molt limitada
i la son anestèsica són
com un mur entre
dos persones molt properes.
La soledat es duplica, es triplica,
el visitant es sent
despiadadament impotent.
A poc a poc s’estableix
un diàleg que sembla
reviure tots dos.
En un momento
En un momento de cruel soledad
déjame enviarte unas palabras.
No es necesario que contestes,
solo saber que las has leído.
Letras nacidas del corazón
que aterrizan en el imaginario
inmenso de la comprensión
y la compasión.
Es suficiente.
Blog de Poesia de Jordi Querol 