Hi ha un buit a la plenitud,
hi ha un record inert a la matinada,
hi ha un mancança eterna,
és l’altre que no hi és.
És una festa sense convidats,
és la llum que ens il·lumina
i que no podem compartir del tot.
És un jo sí i un tu no.
És la solitud de la victòria
quan un mateix no és un nosaltres.
És l’albada incompleta
que no arriba als cors necessitats.
És fer un viatge i tornar sol.
És adonar-se que nosaltres
no ho érem tot i aquest tot no era
el nostre gran somni.