Hi ha un buit a la plenitud,
hi ha un record inert a la matinada,
hi ha un mancança eterna,
és l’altre que no hi és.
És una festa sense convidats,
és la llum que ens il·lumina
i que no podem compartir del tot.
És un jo sí i un tu no.
És la solitud de la victòria
quan un mateix no és un nosaltres.
És l’albada incompleta
que no arriba als cors necessitats.
És fer un viatge i tornar sol.
És adonar-se que nosaltres
no ho érem tot i aquest tot no era
el nostre gran somni.
Etiqueta: tu
Imagina-la
Els seus ulls,
i boca rossada, clavell vermellós,
d’un sentiment i una profunditat
devastadors complauen
les teves paraules, presència i
comportament.
Com et sentiries?
Segurament reconfortat.
Però és fer volar coloms,
els seus ulls són solsament seus,
no és el que veuen,
sinó és com veuen, com senten,
i això és ella, solsament ella.
Mirada irrepetible,
plena de necessitats, anhels i vida.
I jo qui sóc, i tu qui ets?
Cel i Terra
Qui mira el cel
no es mira el melic.
Qui no mira el terra
es fot de morros.
Cel i terra.
Els altres i tu.
On és la frontera?
Blog de Poesia de Jordi Querol 