Una llum s’apaga,
i un camí llarg s’enfosqueix.
Dalt del cim les petjades
se les endú el vent.
Qui va ser?
Què en pensava de les coses?
Quants mesos tenia
quan va fer les primeres passes?
De què treballava,
quins països va conèixer?
Qui va ser el seu primer amor?
Ell explicava la seva vida,
com temerós de l’oblit.
Explicava la seva llarga vida
i tots, menys el darrer revolt.
Ara ja no ve,
ja no esmorza el seu cafè,
ni el seu entrepà de sobrassada.
Mes: septiembre 2026
Desconnexió
Sento una calma i un buit.
La ment plana, sense inspiració.
Espectador alienat de la realitat,
aïllat, inconnex, insípid.
El dia serà llarg i prescindible.
I llavors m’adono, prenc consciència
i aquest sentiment em situa
en un espai on hi coses a dir,
puc expressar-me i compartir.
No el buit terrenal,
sinó l’existència d’aquest buit.
I quelcom ha canviat,
estic lligat a la vida, a les seves penes
i les seves glòries. Sóc actor
i el teatre i la seva representació
seran coses meves.
Contemplar el riu o ser riu.
Una paraula és
Una paraula és trampa, remei o inspiració.
Una paraula és alè, és mort, és silenci
o emoció.
Una paraula és pont, consol, penya-segat
o il·lusió.
Una paraula és punyal, mirall i delator.
Una paraula és bella, malalta o solució.
Una paraula és pensada o vomitada.
Una paraula és una responsabilitat.
Una paraula té una intenció.
Una paraula és el següent revolt
del camí de la teva vida.
Una paraula és paper mullat, llum
o poesia.
Sillas voladoras
No fue un suelo plano,
ni un suelo cóncavo,
donde cayó la bola
de la montaña de ese ayer.
El pensamiento se afianzó
sobre un páramo lleno
de sillas voladoras.
Algunas las inmovilizó el tiempo,
otras se fueron frenando
por la inercia de la evidencia.
Se extendió la suspicacia ajena,
creando montañas
falsas y cobardes.
La sinrazón de la nube
fue niebla terrenal.
Y la herida supuraba
y el puñal enmudecía.
Món
Una petita història.
El món no gira al revés,
les albades serien postes
i les postes serien albades.
I això no pot ser
perquè de l’esquerra
neix la claror
i cap a la dreta és fa de nit.
Perquè els teus ulls
han après a mirar
la llum d’orient
com un renaixement
i la foscor d’occident
com un punt final.
Perquè els gira-sols i el lli
es tornarien bojos.
I perquè aquest poema
s’hauria de llegir del revés.
