Quan neix la intersecció
d’una paraula callada i un mateix,
quan és lluminosa i travessa
el pont llevadís cap al castell
de les identitats. Quan és així
i algú puja el rastell acollint
el teu cos cansat i et despulla
les teves pesades armadures,
hi ha quelcom alliberador i tràgic.
Les armadures eren innecessàries
i les pors un fossat infestat
de cocodrils imaginaris.
Mes: septiembre 2026
La IA
La inteligencia artificial
pone a prueba la estupidez humana.
Como el cambio climático,
pero a velocidad de vértigo.
Inercia sin conciencia.
Tu exactitud
Tu exactitud circular es hálito divino.
¿Quién te sostiene?
Te dejas ver virgen,
¿has venido por mí?
Por qué tu espalda
no se deja acariciar por la mirada.
Eres un secreto
en el secreto de la noche.
Tu misterio promete
descifrar algo inaprensible,
quizá el por qué de la tierra,
de la vida y la sobriedad del alma.
Cuando faltas, la oscuridad es muda.
Cuando estás ahí,
el negro que hieres con ansia,
es el grito de la luz
que nace en las tinieblas.
Ese blanco terso redondo
olvidó su fuego, su cuna,
y renació como ninfa,
reflejando la luz celestial.
Y eres eso, el germen todopoderoso
del bien en el vasto reino
de la ignorancia, la enfermedad y el mal.
Dulce
Dulce encuentro
luz en penumbra
tarde amembrillada
Petjades
No deixem petjades?
Petjades de sabates,
cadascú les seves.
Petjades de persona,
comunes, germanes.