Etiqueta: anima

Abans

Abans de donar-li la mà
per primer cop,
la seva ànima s’havia presentat.
Era una persona d’una bondat extrema.

PÀGINES

Darrere les pàgines
s’amaguen coloms.
Volen a nous horitzons,
retornen amb respostes,
assenyalen camins,
inspiren amb el seu vol.

Llavors és quan la troballa
em tanca els ulls,
i la son vol compartir
la joia amb l’ànima impacient.
Com la terra esperant
la pluja del cel.

GNOSIS

La llum il·lumina el buit de l’esquelet,
allà on s’amaga l’ànima.
Allò que busquem
més enllà de l’horitzó,
en la matèria, en els demés
i fins i tot al cel.
Allò no ho trobarem mai,
perquè no és fora de nosaltres.
És a dins, amagada i silenciosa.
Esperant escoltar-nos a nosaltres mateixos.
A observar-nos i no jutjar-nos,
a que descobrim les nostres ombres
i les portem a la nostra consciència.
A buidar-nos per deixar rebre la llum
que és conecta amb la nostra ànima.
I recordem per fi que som ànimes.

I NOSALTRES

I nosaltres aquí,
en aquest experiment anomenat terra,
el món dels vius,
que passem una temporada encegats
buscant respostes a preguntes evidents
que els morts troben trivials.
La consciència sempre perdura.
L’Esperit creatiu tot ho crea,
d’ell les ànimes es separen
per crear la individualitat
sense perdre la conexió amb el Tot.
En el món material reencarna un jo
desmemoriat de la seva natura d’ànima
però que la troba a faltar.
És un animal que se sap escindit, incomplet, però n’és concient.
En aquest camí el jo aprofondeix
en la seva individualitat i va creant un ego
que es creu sol, ja no recorda el seu orígen, és un animal ferit que fuig de la por volent ser autosuficient augmentant
més i més el seu ego.
Vol ser el guerrer del seu castell.
Cal recorrer el camí a l’inrevés.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar