Una petita història.
El món no gira al revés,
les albades serien postes
i les postes serien albades.
I això no pot ser
perquè de l’esquerra
neix la claror
i cap a la dreta és fa de nit.
Perquè els teus ulls
han après a mirar
la llum d’orient
com un renaixement
i la foscor d’occident
com un punt final.
Perquè els gira-sols i el lli
es tornarien bojos.
I perquè aquest poema
s’hauria de llegir del revés.
Quan escric el món desapareix,
però retorna impregnat de mi.
La teva revolució pacífica preferida?,
aquella que t’ompli el cor de vida?,
aquella que canviï el món com tu vols?
Tragèdia del món.
Sino la sens, és una tragèdia.
Si la sens, ja ho saps.
Compassió.
Sino la sens, és una tragèdia.
Si la sens, ja ho saps.
L’ acció ens allibera
per dins i per fora.
A un món global,
innumerables són les mancances.
El poble, el barri,
tenen la mesura de la vida.
Com una fletxa,
el temps ens ha llançat
a la multitud,
ens ha conectat i responsabilitzat.
Superats, tenim
el cap al món,
el cor al poble.
