Té la veu del lector,
el seu ritme
i la seva callada entonació.
Té un efecte en la primera
lectura o potser deixa un secret
per a a les següents.
Cal que camini,
com el so d’una bateria,
á cops curts o cops llargs.
Demana permís per
suggerir, parlar o deixar silencis
com buits per emplenar.
Li proposa un ball que serà
un vals o potser en soledat.
Respira i aspira respirar acompanyat.
És un tros de pa o un cop de falç.
És un poema compartit amb
el ciments del poeta i del lector.
Un crit llegit sense veu.
Etiqueta: poema
Fa fred
Fa fred a les mans,
no puc agafar els regals,
les tinc congelades
de repartir caramels.
Sento l’escalfor al cor.
La cavalcada ha acabat,
la vida resta intacta,
el poema expira nu.
Pas de barca
Si t’he dit alguna cosa,
és dita en veu baixa com una llavor.
Com un pas de barca,
qui travessa l’Ebre a l’altra banda,
ho fa amb el corrent suau,
de les aigües que porten a la mar,
i el pal del barquer clavat al llit del riu.
Voldré
Voldré quan un extraterrestre
trobi un poemari meu
vingui a viure a la terra.
Quan sigui una ballarina li balli el cor.
Quan un nen faci guixots,
un adolescent deixi el movil per un moment.
un piròman no volgui cremar-lo,
una flor estiri el tall.
un núvol volgui inspirar
els que miren els núvols
i els que no ho fan mai.
Una escala pujar al cel,
un llibre obrir-se i dialogar,
un punt ser punt i seguit,
un lladre no vendre’l,
un poeta no dir res,
una metralladora un mirall,
un cova obrir una escletxa cap el cel obert.
Pa
🍞 nostre de cada dia,
🌊 bategant al cor,
⭐ que ens guia pel
🌍 terrenal i espiritual,
🪽 que ens eleva cap els cims.
Blog de Poesia de Jordi Querol 