Hi ha poemes que són com l’aigua,
per hidratar-se, renovar el cos
de la seva matèria principal.
No tenen color ni sabor,
ni edulcorants ni gasificants.
Simplement són aigua, font de vida.
Etiqueta: poema
Surt un poema
Surt un poema,
jo passava per allà.
Un crit sense veu
Té la veu del lector,
el seu ritme
i la seva callada entonació.
Té un efecte en la primera
lectura o potser deixa un secret
per a a les següents.
Cal que camini,
com el so d’una bateria,
á cops curts o cops llargs.
Demana permís per
suggerir, parlar o deixar silencis
com buits per emplenar.
Li proposa un ball que serà
un vals o potser en soledat.
Respira i aspira respirar acompanyat.
És un tros de pa o un cop de falç.
És un poema compartit amb
el ciments del poeta i del lector.
Un crit llegit sense veu.
Fa fred
Fa fred a les mans,
no puc agafar els regals,
les tinc congelades
de repartir caramels.
Sento l’escalfor al cor.
La cavalcada ha acabat,
la vida resta intacta,
el poema expira nu.
Pas de barca
Si t’he dit alguna cosa,
és dita en veu baixa com una llavor.
Com un pas de barca,
qui travessa l’Ebre a l’altra banda,
ho fa amb el corrent suau,
de les aigües que porten a la mar,
i el pal del barquer clavat al llit del riu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 