Per al/a la Benvolgut/da lector/a.
Desitjo, que en aquest poemari
trobis algún poema,
que sigui tan teu com meu.
Teu, perquè trobis un punt
de connexió entre el poema i tú,
en que, com el vent travessant valls,
recorri la teva ànima recordant
o descobrint petits tresors.
I meu, simplement,
pel mateix motiu.
Que aquest/a canal,
serveixi per pujar muntanyes.
Natura, camins, vida, cims.
Etiqueta: poema
Avui Podria Ser
Avui podria ser un dia d’aquells?
Ja em sento reviure.
En que des de dins
o des dels sentits
em ve un pensament, un sentiment
o una experiència
que reconeixo forma part meva
des de fa temps.
Que és important per a mi,
i que vull compartir.
Vull trobar-li la forma i el to,
però es manifesta veloç,
amb un punt d’impulsivitat
i seqüèncialment, sense correccions.
A vegades sembla respirar
més del contingut, altres de la forma.
Prenc consciència dels maons
que em construeixen, i potser
alguns d’ells aixequin altres cases.
Si. Avui ha estat un dia d’aquells.
Gràcies. Benvingut poema.
Així
Com desembolicar un regal
de paraules missatgeres.
Així et vull escriure.
El cos daurat,
la pell profunda.
Font
De l’aixeta freda brolla aigua jove.
Fràgil, com l’aresta d’un poema.
NEVA DELS NÚVOLS
Neva dels núvols noves paraules
s’aturen al terra xop.
Es desfan tot oblidant el seu perfum.
Les paraules passen
i l’olor s’abraça al contorn de les coses.
Transformen el seu pes i la seva profunditat.
Raó d’un sentiment
o raó de raons,
fletxes despietades
o abraçades invisibles.
Respira paraula
reposa un sentiment en un poema.
Blog de Poesia de Jordi Querol 