Hi ha un buit

Hi ha un buit a la plenitud,
hi ha un record inert a la matinada,
hi ha un mancança eterna,
és l’altre que no hi és.
És una festa sense convidats,
és la llum que ens il·lumina
i que no podem compartir del tot.
És un jo sí i un tu no.
És la solitud de la victòria
quan un mateix no és un nosaltres.
És l’albada incompleta
que no arriba als cors necessitats.
És fer un viatge i tornar sol.
És adonar-se que nosaltres
no ho érem tot i aquest tot no era
el nostre gran somni.

Hi ha un temps

Hi ha un temps on el viu
i l’absent comparteixen
la seva condició d’estrangers
en un espai comú.

Forma i contingut

La forma és matèria
que ha trobat l’esquelet.
La matèria és el contingut despullat.
L’art és forma que anima el contingut.

Agafar

Per què agafar la ploma,

si la ploma t’agafa a tú?

Maleït ofici

Maleït ofici.
No són paraules endreçades.
Quan l’ànsia vol veure la llum,
els trapezistes de tinta
fan acrobàcies sobre la xarxa.
Sense exposar-se fan salts
calculats, acompassats, entrenats.
Però allò no es ball on l’impuls flueix,
no és un camí a la vora del penya-segat,
no és carn rosada
ni esperit que es rebel·li,
no és testament ni ferida tova,
no és cura, no és crit sord
que busquí l’al·lè de la vida
allà on la vida és boira i destral.
No és partitura viva, no és viatge
ni és caminar sol i descalç.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar