Ara és ara, ara el pètal es desprèn,
després caurà la flor marcida.
Impregnada, temps repetit i recreat,
película projectada als ulls.
Què viu si no allò que viu al present.
La consciència no es allò que passa,
és allò que passa a la ment. Record viu.
Què és real? La rosa marcida.
Què és la vida? La bella rosa a la ment.
Etiqueta: vida
vida
Trens
La pausa són les finestres
del tren de la vida,
les vies el destí secret
i el traqueig el soroll
de la quotidianitat
que ens endormisca.
El temps passa
El temps passa
i la màgia d’aquells dies lluminosos
acaricien el contorn de l’oblit,
perden l’èxtasi de l’instant revelat.
I sembla que les papallones
volen sense l’alè d’una vida certera.
Però, inaprensible, resta un temple,
l’esquelet del cos nu camina
per les nits dels dies
amb un coneixement petri.
La foscor mor cada dia,
i cada dia els dies són més llargs,
fins vorejar la riba on no arriba
l’ombra imaginada de la mort.
No conozco
No conozco tu sombra,
tu sombra es de colores,
tiene días y noches.
Tu sombra es alargada y corta.
La sombra de tu sombra es bella,
tiene su historia, su vida
y sus secretos en la corteza
arrugada de inexactitud
de tu árbol.
Creus
-Creus en la vida després de la vida?
– No.
– T’agradaria creure-hi?
– No, no necessito creure-hi.
– No es tracta de tú,
es tracta de tothom que ha existit
i tothom que existirà.
Blog de Poesia de Jordi Querol 