Una llum s’apaga,
i un camí llarg s’enfosqueix.
Dalt del cim les petjades
se les endú el vent.
Qui va ser?
Què en pensava de les coses?
Quants mesos tenia
quan va fer les primeres passes?
De què treballava,
quins països va conèixer?
Qui va ser el seu primer amor?
Ell explicava la seva vida,
com temerós de l’oblit.
Explicava la seva llarga vida
i tots, menys el darrer revolt.
Ara ja no ve,
ja no esmorza el seu cafè,
ni el seu entrepà de sobrassada.
Etiqueta: record
Bella florforescència
Ara és ara, ara el pètal es desprèn,
després caurà la flor marcida.
Impregnada, temps repetit i recreat,
película projectada als ulls.
Què viu si no allò que viu al present.
La consciència no es allò que passa,
és allò que passa a la ment. Record viu.
Què és real? La rosa marcida.
Què és la vida? La bella rosa a la ment.
Veus mudes
El record d’una veu perduda
reviu la vida absent amb força.
Les imatges, com al cinema mut,
semblen aïllades en una caixa
de vidre hermètica, incomunicada.
La imatge aturada i muda
és temps aturat i mut,
en la llunyania d’unaltra dimensió.
La veu, viu.
Té moviment, caràcter i intenció,
sembla que el temps no hagi passat
i quasi poguem tocar les seves mans
calentes i enraonar.
Si hem perdut el record de la veu,
hem perdut la música del record.
