Ara és ara, ara el pètal es desprèn,
després caurà la flor marcida.
Impregnada, temps repetit i recreat,
película projectada als ulls.
Què viu si no allò que viu al present.
La consciència no es allò que passa,
és allò que passa a la ment. Record viu.
Què és real? La rosa marcida.
Què és la vida? La bella rosa a la ment.
Etiqueta: record
Veus mudes
El record d’una veu perduda
reviu la vida absent amb força.
Les imatges, com al cinema mut,
semblen aïllades en una caixa
de vidre hermètica, incomunicada.
La imatge aturada i muda
és temps aturat i mut,
en la llunyania d’unaltra dimensió.
La veu, viu.
Té moviment, caràcter i intenció,
sembla que el temps no hagi passat
i quasi poguem tocar les seves mans
calentes i enraonar.
Si hem perdut el record de la veu,
hem perdut la música del record.
Blog de Poesia de Jordi Querol 