Nou-cents poemes,
i la vida no s’esgota mai.
On hi ha vida hi ha poesia,
on hi ha poesia hi ha vida sentida.
Quan la paraula és somni,
és mirall i finestra, és mur foradat.
Etiqueta: poesía
poesía
Sirenes
Amb tres anys bufava macarrons,
com si fossin trompetes,
i s’escoltaven sirenes.
Ara bufo paraules.
Maleït ofici
Maleït ofici.
No són paraules endreçades.
Quan l’ànsia vol veure la llum,
els trapezistes de tinta
fan acrobàcies sobre la xarxa.
Sense exposar-se fan salts
calculats, acompassats, entrenats.
Però allò no es ball on l’impuls flueix,
no és un camí a la vora del penya-segat,
no és carn rosada
ni esperit que es rebel·li,
no és testament ni ferida tova,
no és cura, no és crit sord
que busquí l’al·lè de la vida
allà on la vida és boira i destral.
No és partitura viva, no és viatge
ni és caminar sol i descalç.
L’art en paraules
L’art de transferir propietats
d’una cosa a una altra i descobrir
una nova realitat seva.
L’art de dir en poques paraules,
cap destorba ni dilata el contingut,
la força de la immediatesa.
L’art de veure l’ànima d’alguna cosa.
L’art de descriure un fet poètic
amb paraules despullades i efectives.
L’art de sobreviure a la mediocritat.
L’art de vestir una nimfa
i que sigui més nimfa.
L’art de despullar una màscara.
L’art d’embellir i que sigui més ell
allò que no apreciavem.
L’art en paraules.
I que és una paraula sinó allò
que és el món?
Escriure poesia
Fa dies que no vens a veure’m,
i no em trobo.
Vindré a trobar-te,
i si els déus volen
em trobaré.
