El temps passa

El temps passa
i la màgia d’aquells dies lluminosos
acaricien el contorn de l’oblit,
perden l’èxtasi de l’instant revelat.
I sembla que les papallones
volen sense l’alè d’una vida certera.
Però, inaprensible, resta un temple,
l’esquelet del cos nu camina
per les nits dels dies
amb un coneixement petri.
La foscor mor cada dia,
i cada dia els dies són més llargs,
fins vorejar la riba on no arriba

l’ombra imaginada de la mort.

Es

Fer temps és desfer temps,
fer res és perdre el temps.
Ser és, més que res,
ser mestre, fer sense fer.

El temps

El temps passa

sense demanar torn.

Presses

Quan no hi ha presses a fora,

i no hi ha presses a dins

som amics nostres i del temps.

Qui mira el mar amb presses?

El darrer

El darrer poema,

no té totes les lletres.

El vent se les endú

mes enllà de l’horitzó,

a un temps per venir.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar