Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Sirenes

Amb tres anys bufava macarrons,
com si fossin trompetes,
i s’escoltaven sirenes.
Ara bufo paraules.

Bella florforescència

Ara és ara, ara el pètal es desprèn,
després caurà la flor marcida.
Impregnada, temps repetit i recreat,
película projectada als ulls.
Què viu si no allò que viu al present.
La consciència no es allò que passa,
és allò que passa a la ment. Record viu.
Què és real? La rosa marcida.
Què és la vida? La bella rosa a la ment.

Hi ha un buit

Hi ha un buit a la plenitud,
hi ha un record inert a la matinada,
hi ha un mancança eterna,
és l’altre que no hi és.
És una festa sense convidats,
és la llum que ens il·lumina
i que no podem compartir del tot.
És un jo sí i un tu no.
És la solitud de la victòria
quan un mateix no és un nosaltres.
És l’albada incompleta
que no arriba als cors necessitats.
És fer un viatge i tornar sol.
És adonar-se que nosaltres
no ho érem tot i aquest tot no era
el nostre gran somni.

Hi ha un temps

Hi ha un temps on el viu
i l’absent comparteixen
la seva condició d’estrangers
en un espai comú.

Forma i contingut

La forma és matèria
que ha trobat l’esquelet.
La matèria és el contingut despullat.
L’art és forma que anima el contingut.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar