A l’ampit

A l’ampit del cor que estima,
s’escola la pluja dels dies incerts.

Lo que no hay

Lo que no hay,

Ilusión y entusiasmo colectivo,

confianza en el futuro,

esperanza en el planeta,

fraternidad y colaboración entre paises,

compañerismo, prosperidad sostenible,

necesidades básicas cubiertas,

aire puro, paz, comida sana,

previsión, recursos suficientes.

Todo eso es posible,

pero el hombre lo hace imposible.

Los territorios y las culturas

luchan y compiten entre si.

Primero, ciudadanos del mundo.

Lo que si que hay,

ansiolíticos y antidepresivos

como caramelos.

Entre el bé i el mal

Entre el bé i el mal,
ella volia ser feliç,
que el cant dels ocells
la despertessin pel matí
i que el sol il·luminès
la vida amb generositat.
Però com una balança
les dreceres i els penediments
lluitaven al seu sí.
Tot semblava tenir un preu,
i ella no sabia si el volia pagar.
Hi havia dreceres grans
i comunes al seu voltant.
Semblava un petit penediment
per un guany amb preu rebaixat.
Llavors va fer allò habitual al seu voltant,
va prendre una drecera
i l’univers va callar.
Al cap i a la fi,
s’havia trobat amb molts entrebancs
per trampes alienes.
Ara li tocava a ella,
i ella va ser un d’ells.

Fondo blanco

Es silencio seco,
como cuando dos
no saben que decirse.
Es un mar abierto
como cuando el velero
deja atrás la playa,
sin rumbo ni brújula.
Es una niña que pregunta
que hay más allá del universo.
Es un gendarme
que inquiere que llevas dentro.
Es un acantilado imaginado,
una palabra incierta
de donde tirar para
deshacer la madeja.
Es un avión de papel
sin pasajeros ni destino.
Una posible carta al mundo.
Es lienzo, es comienzo.

Algo noble

Ni lo escondas ni lo enseñes.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar