Una llum s’apaga,
i un camí llarg s’enfosqueix.
Dalt del cim les petjades
se les endú el vent.
Qui va ser?
Què en pensava de les coses?
Quants mesos tenia
quan va fer les primeres passes?
De què treballava,
quins països va conèixer?
Qui va ser el seu primer amor?
Ell explicava la seva vida,
com temerós de l’oblit.
Explicava la seva llarga vida
i tots, menys el darrer revolt.
Ara ja no ve,
ja no esmorza el seu cafè,
ni el seu entrepà de sobrassada.
Etiqueta: oblit
La paraula pronunciada
La paraula pronunciada
viatge disfressada de silenci
i ressuscita verge a l’orella.
Sino hi ha oients,
l’orador perd el nom,
com una baula despresa
desfa una cadena.
La paraula escrita és muda,
la seva cadena venç el temps
però no l’oblit.
