La paraula pronunciada
viatge disfressada de silenci
i ressuscita verge a l’orella.
Sino hi ha oients,
l’orador perd el nom,
com una baula despresa
desfa una cadena.
La paraula escrita és muda,
la seva cadena venç el temps
però no l’oblit.
La paraula pronunciada
Blog de Poesia de Jordi Querol 