Metàfora amagada, eclipsi solar,
el sol de la vida no llueix sempre,
l’inconscient ho compren,
sent un vertigen i cerca un antídot.
Que sobreviu a les cendres?
Moments que no depenen dels temps,
moments que tenen una veritat pètria,
moments que el cor eternitza,
moments on la desolació, la soledat
i el desamparança tenen una força
descomunal que forada les arrels
de la creació i resten com un llegat
universal de la condició humana,
com les ferides del cavaller
que sobreviu a les batalles
i arriba a casa on, Déu sap qui,
li seran curades.