Abandó

Penetre el teu silenci,

és un abandó i és terra viva.

El teu sepulcre de pedra

és temps adormit,

algun ocell, amb el seu cant,

travessa el buit i recorda

que no estem sords.

És de matinada, el sol ha conquerit

tot l’espai i els arbres encara

no han despertat.

És silenci, és pedra, és buit,

és temps aturat.

Un racó de món salvatge,

sacre, amic i company callat.

Lent el temps, lenta l’ànima,

ets una llança clavada i volant.