Era el dia,
les aigües eren una mica tèrboles,
el sol va sentir una queixalada,
i els homenets cecs feien mal.
El sol tenia una potència afegida,
els coloms missatgers trapassaven
les fronteres del seu enteniment.
l’Àngela, com l’estel,
vessava l’aigua clara al bar.
En arribar,
Una gerra d’aigua i una ampolla de cava
al marbre,
feien la benvinguda.
L’aigua va vessar com el sol besava la terra.
Blog de Poesia de Jordi Querol 