Potser no és la paraula,
l’arrel no pot ser la paraula.
Què no pensen els nadons?
La imatges, la son
i el somni són el concepte.
Saber sense paraula,
poesia, metàfora visual,
imaginada la vida, és teatre mut.
El poeta reviu l’arrel de la paraula
i la renova.
Etiqueta: somni
Somni dels Pous
Era com un monestir al cel.
Un grup de monjos caminava
pel pati cap a la taverna.
Un d’ells es va enderrir uns metres
al mirar dins d’un pou.
I aquella mirada d’uns segons
va supossar experimentar
tota una vida sencera de molts anys.
I ho va repetir uns quants cops.
Quan es reunís amb els seus companys
a la taverna els podria explicar
les experiències de les vides viscudes.
Era un monjo atrevit,
no tothom gosava mirar dins del pou.
Quan ho vaig somiar tenia cinc anys.
Blog de Poesia de Jordi Querol 