Deixa’m

Deixa’m un llaç

que li posaré a la Clara. 

Que recordi aquells dies

llargs, on les escoles

eren cases de veïns.

Els carrers rius serens.

Recordi que la violència 

no va ser nostra, va ser seva.

El dia u

La paraula va voler ser silenciada

i el dia tres

la paraula va créixer com mai

a aquest poble.

Deixam un llaç groc, 

que li posaré a la Clara. 

Recordarà quan la gent

va ser el que volia ser.

Avatar de Desconocido

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà.

Deja un comentario

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar