Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.
Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.