Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.
Era llum d’estiu,
les sabates fa temps que riuen,
les muntanyes deixen l’empremta a les cames,
la nit fondrà l’horitzó
i veurem el crepuscle de la matèria.
Caminant de nit
sentirem les tórtores aixecar el vol.
Molt interesant Jordi!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Gracias Karina,
espero que te vaya bien
Me gustaMe gusta
Hola Jordi,
Me acaba de llegas esta poesÃa. Me gusta mucho, cada dÃa escribes mejor! âº
Me gustaMe gusta
Gracias Aurea
Me gustaMe gusta