Lenta com la sàvia
la quietud s’enfonsa per les arrels,
la foscor del silenci esculp el sentit,
els parèntesis esdevenen finestres.
No vui paraules, ni música ni passatemps.
Escoltat sense cap anhel,
contempla la llum que il.lumina la buidor,
la llum és qui observa,
la buidor és la no identificació.
Apareixerà un nou món al convertir
la manera de veure les coses
en objecte observat sense identificació.
Blog de Poesia de Jordi Querol 