Havia canviat per dins
però la roba que portava era vella.
Els amics ja no la comprenien,
ella tampoc a ells.
Deien que s’havia tornat massa sèria.
Ella no tenia ganes de dissimular,
ho va enviar tot a engegar.
Ara era amiga del silenci,
dels marges de les pàgines i els camins,
dels núvols baixos que acaronen la terra
i no amaguen el paissatge des de la carena,
de la gent humil i generosa,
que se sap fràgil
com una fulla despresa de l’arbre,
de la tranquilitat, la pau
i de viure desinteressadament
els dies i les nits.
Doncs allò que podia trobar
és més gran
que allò que podia buscar.
muy lindo, un abrazo
Me gustaMe gusta
Gracias
Los traducen o entiendes el catalán
Me gustaMe gusta
entiendo mas o menos, no me aparece para traducir, felicitaciones
Me gustaMe gusta
Debes tener facilidad por ser paleógrafa.
Gracias por leer el blog desde ya hace tiempo.
Me gustaMe gusta
si puedo leer otros idiomas, hago lo que puedo, si leo lo que escribes y me gusta mucho, quizá ganemos algún premio compañero de letras, bueno en fin da lo mismo. Saludos desde Chile Marcia Villar
Me gustaLe gusta a 1 persona
Muy bonito Felicidades!!!
Me gustaLe gusta a 1 persona