Havia descobert
que les veritables paraules
no es graven sino al cor,
les altres sense arrels,
moren oblidades.
Un gest, un silenci,
poden despullar els mots muts.
I un gest, una mirada
poden gravar fins els ossos
una veritat que és indestructible.
El cor té una llavor
que es nudreix de la certesa
i creix fins cobrir tot el cos,
la ment, les vîsceres.
Paraula certa,
paraula que resta alerta.
El sentiment
adreça una fletxa al cervell,
que mata la incertitud.
Blog de Poesia de Jordi Querol 