NO ENS ATURA

Marionetes de la por,
cavallers intrèpits
amb la llança de canya,
sonàmbuls de dia,
escombradors d’injustícies
al desert inmens de la vida.
Qui us heu cregut que sou?
Creieu que podeu salvar el món
dels diluvis universals?
Creieu que sou forts com el ferro?
-No Senyor.
-Però som fills teus.
-I no ens atura els impossibles.

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà. Lee todas las entradas de Jordi