Ja sé que l’obaga és fosca,
que les sabates s’enganxen
a l’asfalt sofocant de la vida,
que demà pots ficar la bola negra
dins el forat del billar.
Però avui vui somiar.
Vui saber que sento quan
vui el que més vui,
sense límits,
sense cap mesura.
Allò que ni he gosat a imaginar.
Potser així em coneixeré de debò.
No seré un soldat conformista,
ni un mort vivent.
Ítaca no és una utopia,
és una necessitat.
Blog de Poesia de Jordi Querol 
Un poema que batega, i a cada batec, hi apareix un tram més d’un camí cercat i volgut. La bola negra pot escollir el moviment; nosaltres, també…
Me gustaLe gusta a 1 persona
Me gusta muchísimo… pero no se que es una obaga!!!!
Me gustaLe gusta a 1 persona
Es un valle o zona sombría donde no llega la luz del sol
Me gustaMe gusta
Gracias Aurea
Me gustaMe gusta