Vivíem en un món perfecte,
excepte en que ens era regalat
i no érem savis.
Érem ingenus i no coneixíem el mal.
A la terra és inevitable conèixer el mal.
El fet, el rebut i les múltiples
formes de patiment.
És un món imperfecte
d’equivocacions, confusions
i estupideses.
Ens guanyarem un dia
tornar al paradís complerts
com a savis.
Déu ho vulgui.
Ir al contenido
Blog de Poesia de Jordi Querol 