JOS

Aquells jos desapareguts en el camí
que son les nostres matrioixques,
que com una família,
esdevenen els nostres companys de viatge.

Els més grans acullen al seu interior
un jo més jove.
És un jove que estimarem o odiarem,
però de ben segur
que és la nostra entranya,
i no podrem arrencar-la.

Amb esforç, el jove, podrà transmutar-se,
i engreixar la seva personalitat
en algú més savi.

Qui som?
Som qui hem estat.
Les matrioixques desplegades.

Autor: Jordi

Escric poesia des de 2011 en català i castellà. Lee todas las entradas de Jordi