Somnis de poeta.
La meva petita llum
sigui més gran a casa teva.
Que les meves intuicions
facin arrel al teu jardí.
Sóc tan limitat com qualsevol altre.
Però dins la meva bogeria
vull que la poesia inspiri i expiri,
la teva respiració.
Que les paraules es facin teves,
toquin una corda que resoni
en un tot que ja sabies
però estava sumergit
per la vida obstinada.
Però no sóc res,
potser una ferida tendra,
només sóc una mica per allò
que de fet m’ha donat a mi la poesia.
Mes: julio 2019
LA BARCA
La barca sura
sobre el subconscient de la mar.
L’horitzó és de mar i cel.
La mar li enraona onada rere onada,
li canta cançons i somnis del cel.
La barca plora sola,
es creu perduda.
La immensitat per sota,
la immensitat amunt.
Renega del seu camí,
l’horitzó s’allunya indefinidament.
Però no sap que quan s’enfonsi,
al fons de la mar,
es trobarà amb el descobriment
que el subconscient amaga el cel.
Blog de Poesia de Jordi Querol 