SOMNIS

Somnis de poeta.
La meva petita llum
sigui més gran a casa teva.
Que les meves intuicions
facin arrel al teu jardí.
Sóc tan limitat com qualsevol altre.
Però dins la meva bogeria
vull que la poesia inspiri i expiri,
la teva respiració.
Que les paraules es facin teves,
toquin una corda que resoni
en un tot que ja sabies
però estava sumergit
per la vida obstinada.
Però no sóc res,
potser una ferida tendra,
només sóc una mica per allò
que de fet m’ha donat a mi la poesia.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar