Veig aquell xiprer,
acariciant l’alè de l’oblit,
entre dos edificis i un cel blau intens.
Hi ha quelcom d’impossible
entre aquest colors.
El blau de la immensitat
i el verd de la vida desafiant
l’eterna quietud.
I aquest aire que remou les incerteses
quan jugavem al pati de l’escola,
no deixa respirar el record
d’un passat que fuig
i retorna miraculosament lúcid.
Els gegants ballen
i el cementiri somriu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 
Avui el cel es ben blau, amb núvols blanc, i aire net.
Me gustaLe gusta a 1 persona
És un dia preciós!
Me gustaMe gusta