SOLS UN DIA MÉS

Una matinada més
el dia comença descargolant la son,
volta a volta.
Avui plou, encara és fosc.
Per la finestra del tren,
les gotes regalimen
cercant un lloc
a les seves vides.
La calefacció crida la son.
Els ulls es tanquen per no veure
un nou dia de feina.
Només es sent el so acompassat del tren.
Sembla tot plegat irreal,
encara un malson desafinat,
alienant les hores, de la vida.
No tinc esma per suportar
la fauna del departament.
Altre temps engrescador.
Sols necessito un cafè
per fer el maleït miracle.
Sols un dia més.

Diseña un sitio como este con WordPress.com
Comenzar