L’ amor construeix.
L’ odi, la por, la enveja, la cobdícia, destrueixen.
Construeix a un mateix i al món.
Destrueix a un mateix i al món.
L’ amor és vida.
L’ odi és mort.
Ara i després,
així en la terra com en el cel.
Per què se’ns a donat la llibertat,
si som tan imperfectes i provoquem
tantes desgràcies?
Perquè sinó no hi hauria progrés possible,
el món seria una màquina cega.
Sense progrés no arribariem enlloc.
I l’univers és progrés o no seria.
És un progrés cap a l’ amor,
i cap a Déu.
Blog de Poesia de Jordi Querol 