PROGRÉS

L’ amor construeix.

L’ odi, la por, la enveja, la cobdícia, destrueixen.

Construeix a un mateix i al món.

Destrueix a un mateix i al món.

L’ amor és vida.

L’ odi és mort.

Ara i després,

així en la terra com en el cel.

Per què se’ns a donat la llibertat,

si som tan imperfectes i provoquem

tantes desgràcies?

Perquè sinó no hi hauria progrés possible,

el món seria una màquina cega.

Sense progrés no arribariem enlloc.

I l’univers és progrés o no seria.

És un progrés cap a l’ amor,

i cap a Déu.