Versificar

Sense res saber,
voldria fer un poema de blanca llum,
on cada paraula oblidés el seu nom,
i se’t posés al teu costat.
De la mà, viatjaríeu a ponent,
on el sol perd els ulls,
i de nit, dins la foscor,
la ignorància us arrabassaria
els límits de tota certesa.
Immensament lliures i desposseïts,
passejaríeu per la fira dels estels,
i l’endemà, a punta de dia,
amb l’ànima serena,
imaginaríeu el sentit últim de cada vers.